Rafa Martínez entra a l'Olimp Taronja davant una Fonteta entregada a la seua llegenda

02/10/2022

El nom i el dorsal 17 de Rafa Martínez ja són un mite intocable en la història del Valencia Basket. Encara que les paraules i els números dels seus assoliments difícilment podran explicar a les noves generacions la grandesa del jugador amb més títols de la història del Club amb cinc trofeus (els últims quatre d'ells alçats com a capità), el seu llegat sempre romandrà intacte. Altres paraules, les d'agraïment de la llegenda taronja, van tardar un poc a eixir de la gola de Rafa, embossades per l'emoció. Superat eixe instant inicial, en el seu últim servei sobre les taules de la Fonteta, esta vegada com a orador, Rafa Martínez deixava una vegada més encantat al públic de casa amb una honesta i impecable mostra d'agraïment i d'afecte per un equip, per una ciutat, per la seua gent i els seus colors. Com sempre havia fet en tots i cadascun dels seus 626 partits com taronja.

 

El seu número ha pujat tan alt en el sostre del pavelló que mai més podrà ser usat per ningú en el primer equip masculí taronja. Allí li esperaven des de fa temps un #15 i un #11 per a formar el trio de les majors llegendes que han defensat la camiseta del Valencia Basket i ja no practiquen el nostre esport de manera professional. Un Olimp Taronja que espera amb paciència rebre més inquilins, encara que això implique un futur canvi de residència.

 

Una Fonteta a vessar va celebrar amb una de les ovacions més emotives, eixordadores i duradores des de la seua creació com el #17 que Rafa va defensar dins i fora de la pista entre 2008 i 2019 en la seua etapa com taronja s'unia en el cel de la Fonteta als dorsals de Víctor Luengo i Nacho Rodilla. Un moment històric en el qual Rafa Martínez va estar acompanyat sobre el parquet de la que sempre serà la seua casa no només pels altres dos integrants de l'Olimp Taronja, sinó que es van congregar per a retre-li homenatge altres set dels nou jugadors amb més partits disputats en la història de l'entitat. Víctor Luengo, Bojan Dubljevic, Sam Van Rossom, Nacho Rodilla, Guillem Vives, Fernando San Emeterio i Víctor Claver. Huit dels nou comptant al propi homenatjat.

 

La parella i els fills de Rafa Martínez van poder sentir per última vegada des del centre de la Fonteta com la seua altra família, la Taronja, li adorava, li venera i el voldrà per sempre.

 

Tot això ocorria després del partit que va enfrontar al Valencia Basket amb el Joventut de Badalona. Però abans de l’encontre va tindre lloc el primer dels reconeixements. La pista número 3 de L’Alqueria del Basket es dirà “Rafa Martínez” en el seu honor a partir d'este moment. Un homenatge que es va escenificar amb una senzilla cerimònia de destapat del nom en un acte obert al públic en general en el qual unes 300 persones es van acostar per a acompanyar a l'etern #17 taronja.

 

Abans de retirar la cortina, el director general de Valencia Basket Enric Carbonell destacava la figura de Rafa Martínez assenyalant que “si per a Valencia Basket és un orgull tindre una instal·lació com esta, també ho és que tinga una pista que tinga el nom de Rafa Martínez. Són onze temporades però en el cas de Rafa seria injust quedar-se amb les temporades o els títols aconseguits. No destacar la seua qualitat humana i el seu lideratge en el vestidor, la identificació amb l'afició i el compromís amb València Basket. Podem estar molt contents que la pista 3 porte el teu nom per ser un referent tan positiu per als xiquets i xiquetes de L’Alqueria. Eres un magnífic espill per a ells i una persona que encarna molt bé el que ací en el dia a dia tractem d'inculcar. Gràcies per haver donat tant a Valencia Basket, per haver ajudat a créixer al Club i per haver defensat com un pitbull els nostres colors”.

 

Per part seua, el protagonista de la nit comentava després de revelar la seua pista en L’Alqueria del Basket que “és un orgull, sempre m'he considerat un jugador de Club i onze anys a València en l'època en la que estem no és gens fàcil. Tindre esta pista en Alqueria, només amb què es fixara un jugador de planter en mi ja era un autèntic orgull, així que imagina't ara que estarà el meu nom en esta pista durant molts anys. El que m'ha donat Valencia Basket i la ciutat de València, eixa sensació de sentir-te a casa sent d'un altre lloc no el canvie per res. No ho canvie ni pels títols aconseguits ni per tot el que hem fet ací. Sempre que torne ací sent que no ha passat el temps i amb això crec que puc explicar una miqueta el que em passa quan estic ací. Soc un dels vostres per sempre”.


TAGS: