25 anys del debut de Víctor Luengo amb Valencia Basket

29/11/2017

En el dia de hui es complixen 25 anys del debut amb la camiseta del Valencia Basket d'un jugador que posteriorment es convertiria en la major llegenda de la història de l'entitat. El jugador amb més temporades de servici (15). L'home amb més partits disputats (643). El capità que va alçar els dos primers títols de l'entitat, la Copa del Rei de 1998 i la ULEB Cup 2002-03. Valencia Basket celebra hui les seues noces de plata amb Víctor José Luengo Ciscar. Un idil·li que a dia de hui es manté amb l'etern capità treballant per al Club, encara que haja canviat la camiseta de tirants pel tratge, i amb el seu dorsal 15 penjant del sostre del pavelló com a record d'una unió que va posar en marxa el rellotge un 29 de novembre de 1992.

 

Aquell diumenge va ser el dia més fred d'aquell mes. El cel va clarejar gris, però a diferència de hui, eixe 29 de novembre no va ploure. A les 13:00 hores estaven citats en la Fonteta el Pamesa Valencia i el Marbella Joventut en encontre corresponent a la jornada 14 de la temporada 1992-93 de la Lliga ACB. Un parcial inicial de 23-11 per als locals va donar esperances als 6.000 espectadors que es van reunir en el pavelló de l'Avinguda Germans Maristes. Però Villacampa tenia altres plans. L'equip verd-i-negre ja guanyava per tres al descans i quan Tomás Jofresa es va unir a la festa pujant el ritme del partit, el triomf va acabar caent del costat català per un marcador final de 80-94. Una victòria que permetia al Joventut mantindre’s en segona posició, a un partit de distància del líder Real Madrid. Una derrota que feia que Elosúa León, Taugrés i CAI Saragossa s'escaparen d'un Pamesa que queia a la novena posició amb un balanç de 8-6.

 

Les cròniques de l'època van centrar els seus focus en Jordi Villacampa, que a quatre minuts del final ja mirava el partit des de la banqueta amb 38 punts anotats. Però eixe matí de novembre es produiria un fet que la trajectòria posterior de l'interessat convertiria en històric. Amb el partit decantat, l'entrenador Manu Moreno crida a un xaval de 18 anys format en les categories inferiors del Club i que eixa temporada alternava la seua presència en els entrenaments del primer equip tauleller amb la seua participació en la segona divisió amb el C.B. Benaguasil. El propi Víctor Luengo recorda com va arribar a aquell matí de fa 25 anys: “Venia de no jugar, d'una lesió dura, de no haver debutat encara. Ho havien fet César Alonso i J.J. Llamas però jo encara no ho havia fet i esperava el moment. No sabia que aquell dia anava a jugar, passaven els partits i jo pensava que ja estava preparat per a fer-ho però encara no m'havien donat l'oportunitat de debutar amb el primer equip i tenia eixes ànsies i eixes ganes de que fora contra el Joventut. I al final així va ser”.

 

Amb el dorsal 6 a l'esquena, Luengo va demanar el canvi per Indio Díaz i va saltar per primera vegada a la Fonteta com a jugador del Pamesa Valencia. Ho faria per a traure de banda. Enfront d'ell, defensant el servei, l'home que estava massacrant al Pamesa Valencia. El propi Luengo recorda amb claredat tot el que va passar després: “Va ser un moment molt emotiu. En la meua casa, davant de la meua afició i davant del meu ídol. Villacampa i Epi eren els meus ídols i anava a debutar contra tot un Villacampa. Xiulen una banda, fan el canvi i jo vaig a traure de banda i se'm posa davant Jordi Villacampa. Trac de banda i quan vaig a entrar a pista, el tio Jordi es tira i em xiulen falta en atac només entrar. Benvingut a la Lliga professional, xaval. Em van xiular falta en atac i van recuperar la pilota. Eixa va ser la meua primera novatada”

 

Villacampa va tirar de veterania en eixa primera jugada en la qual va coincidir amb Luengo sobre el parquet, beneficiat per la falta d'experiència del valencià i pot ser que fent valdre l'admiració que Luengo li professava. Un respecte que es manté intacte 25 anys després: “Jordi era un jugador super complet, era capaç de tirar, penetra, córrer, tirar de l'equip, exercia de líder. Per als quals jugàvem en eixa posició era el referent aleshores i era un espill en el qual mirar-me. No eres conscient amb 18 anys, malgrat debutar en el primer equip que la teua vida va a ser el bàsquet, que vas a viure de la teua passió i del teu esport”.

 

Pot ser que a nivell estadístic no fóra el millor dels debuts. Els primers 75 segons de Víctor Luengo en el bàsquet d'elit van acabar amb eixe -2 de valoració que havia posat en la seua estadística només entrar en acció. Però 25 anys després, tornem a parlar d'aquell fred matí de novembre. Perquè aquell partit no va ser més que el principi. Quan Luengo tira la vista enrrere, no dubta a assenyalar que “quan et retires et dones compte que has eixit del planter, has debutat jove, has sigut capità molt jove, has estat molts anys de capità i t'has retirat com a professional en el teu Club. Açò és tancar un cercle que va començar un 29 de novembre del 92 i que va acabar quan em vaig retirar”.

 

El protagonista absolut d'aquell partit, el verd-i-negre Jordi Villacampa, demostra que eixe respecte es va acabar convertint en mutu quan atén la cridada del Valencia Basket per a “felicitar a Víctor per este 25 aniversari i agrair-li tot el que ha aportat al bàsquet”. El “8” del Joventut recorda que “vaig tindre l'oportunitat i el gust d'enfrontar-me a Víctor Luengo moltíssimes vegades. El primer que em ve a la ment quan parlem de Víctor Luengo és que fa 25 anys va començar a sembrar la llavor del que hui és el València Basket, amb un grup de nacionals. Un jugador amb un sentiment de pertinença molt important cap al Club. Per a arribar als resultats que hui aconseguix el Valencia Basket ha d'haver-hi un principi. I crec que Víctor ho va escriure, amb ell es va identificar molta gent”.

 

Després del seu debut, Luengo s'integraria per complet i en exclusiva en la dinàmica del primer equip i jugaria els seus primers 19 partits amb Pamesa Valencia en eixa temporada 1992-93. I no tardaria massa a prendre's la “revenja esportiva” de Villacampa. En la següent visita del Joventut a la Fonteta, victòria local per 89-76 amb Víctor Luengo encara portant el dorsal 6, però esta vegada anotant 7 punts i capturant 5 rebots en 18 minuts en pista.

 

I com eixe, continuaren caent molt més reptes. Els primers triomfs en la Fonteta davant els grans de l'ACB. Els primers referents. El descens. “L’anyet en l'infern” en la Lliga EBA. El retorn a l'ACB. La Copa del Rei del 98 i el debut en competició continental. Els primers plors europeus amb les dues finals de Saporta perdudes. La glòria del primer títol europeu. I un comptador que es pararia en 643 partits deixant-se l'ànima en la pista per uns colors. Una llegenda que va començar fa exactament 25 anys.


TAGS: