Throwback Eurocup 2010: l'inici d'una nova era

04/04/2019

Després de set temporades allunyat dels partits definitius en competicions europees, Valencia Basket va tornar a una final en la temporada 2009-10. I això que el començament del camí no va ser res senzill. La seua classificació de l'any anterior en la Lliga ACB obligava a l'equip taronja a superar una ronda prèvia abans d'entrar en el sorteig de la fase de grups de l'Eurocup. El rival que va tocar en sort va ser el Dexia Mons i el resultat del primer partit de l'eliminatòria, que es jugava baix el paraigua de FIBA, va ser una derrota per 78-63. La Fonteta va haver d'entonar l'èpica ja des del primer partit per a remuntar 15 punts i poder participar en l'Eurocup. I l'equip va aconseguir la classificació després d'una pròrroga. I això que va començar perdent, però un equip liderat pels 18 punts de Rafa Martínez i els 15 de De Colo va estabilitzar l'avantatge en la renda necessària per a passar. Tant és així que al final del temps reglamentari es va arribar amb 73-58. En una pròrroga plena de nervis, els tirs lliures de Perovic i Nielsen i les pèrdues de l'equip belga van deixar el marcador final en 79-61 i al Valencia Basket classificat per a la fase de grups de l'Eurocup.

 

A l'equip taronja li va correspondre en la primera fase de grups mesurar-se amb el Hemofarm Stada, el Le Mans i el Triumph Lyubertsy rus i la va solucionar amb cinc victòries en els cinc primers partits i una derrota a França en un partit intranscendent a nivell classificatori. La segona fase de grups plantejava un repte de major duresa, enquadrant al Valencia Basket amb Hapoel Jerusalem, Unics Kazan i Galatasaray. De nou el començament no va ser bo, amb una derrota a casa davant els israelians per 75-79. Però la primera victòria de la nostra història continental en Kazan va obrir una ratxa de cinc partits per a passar com a primers de grup en el Last 16. Una dinàmica positiva que no faria més que créixer, ja que eixa derrota davant el Hapoel va ser l'última ocasió en la qual Valencia Basket perdria en aquella Eurocup.

 

En els quarts de final va correspondre visitar una de les pistes més calentes d'Europa, la del Aris Thessaloniki. Però l'equip taronja va gelar l'infern grec amb un triomf per 64-71 i va segellar la passada per a la Final Four amb un triomf per 85-67 a la Fonteta. En aquella temporada, el campió anava a decidir-se en una final a quatre que es va celebrar en el Fernando Buesa Arena de Vitòria el 17 i 18 d'abril de 2010.

 

El rival en les semifinals va ser el Panellinios Opap grec, que va posar les coses difícils amb 29 punts de Devin Smith, però Valencia Basket va controlar el partit de principi a fi amb sis jugadors per damunt de la desena de valoració per a segellar el triomf per 92-80 amb 16 triples anotats per part taronja. En la final esperava el mateix rival que a partir del dimarts que ve lluitarà pel títol europeu davant el nostre equip, l'ALBA Berlín. I el partit definitiu encara es manté com el major exercici defensiu per a guanyar el títol en esta competició. Valencia Basket va posar terra pel mig en el segon quart, va deixar als alemanys en 22 punts al descans i 44 punts al final perquè la seua la seua diferència no deixara de créixer fins a parar el marcador final en un triomf solvent per 23 punts d'avantatge (44-67).

 

L'australià Matt Nielsen va ser triat MVP de les finals com a líder espiritual d'una plantilla en la qual eixa nit van formar a Vitòria els següents dotze jugadors: Kosta Perovic, Víctor Claver, José Simeón, Serhiy Lishchuk, Marko Marinovic, Iván García, Rafa Martínez, Florent Pietrus, Nando de Colo, Tornike Shengelia, Thomas Kelati i el citat Nielsen, dirigits des de la banqueta per Neven Spahija. Els joves Bozhidar Avramov, Héctor Piquer i Giorgi Sharabidze també van contribuir al fet que el segon títol continental acabara en les nostres vitrines.

 

Un dels protagonistes que va alçar eixe trofeu, l'ala-pivot internacional francés Florent Pietrus, recorda que aquell “va ser un títol molt especial per a mi. Me’n recorde que estàvem a punt de ser eliminats, així que sé bé el que costa guanyar un títol. I sobretot guanyar-ho amb els teus companys. Així que us desitge molta sort i per ells. I no ho oblideu mai, tots de taronja”


TAGS: