Campiones de lliga per tercera vegada seguida! (63-71)

Valencia Basket fa història un any més i alça el trofeu de la LF Endesa per tercera vegada seguida, ampliant el seu palmarés a 9 títols en els últims 5 anys. El conjunt arribava al segon partit de la final amb una victòria que li atorgava la primera oportunitat d'emportar-se la lliga en un Príncep Felip amb més de 10.000 aficionats en contra. El combinat de Rubén Burgos va saber aguantar la pressió en una gran segona part en la qual va controlar el joc i no va dubtar per a amarrar el títol. Espectacular final de Kayla Alexander, que es va emportar el MVP. Valencia Basket tanca una temporada per al record amb l'adeu a la Fonteta amb el doblet de Supercopa i LF Endesa.

L'equip taronja va saltar a la pista amb Yvonne Turner, Alina Iagupova, Leo Fiebich, Nadia Fingall i Kayla Alexander. El Príncep Felip va ajudar a pujar a les seues des del principi, que van eixir amb confiança amb un 4-0 de Pueyo, que tallava Fingall per a estrenar a Valencia Basket, i seguia amb un 4-0 d'Ortiz. Alexander reduïa a 3 amb un 2+1, però encara calia trobar sensacions en la pista. A poc a poc les de Rubén Burgos les van trobar, però no aconseguien frenar l'atac local. Carrera i Fiebich feien un 4-0 per a posar a l'equip a un. Poc després, l'alemanya rebia un fort colp en l'ull que li provocava retirar-se de la pista. Mané estirava a tres la diferència al final del primer quart.

 El contratemps de Fiebich no arredró a Valencia Basket, que eixia amb un 6-0 en el segon quart amb triples de Torrens i Carrera, que posava un primer avantatge de 3 punts. Saragossa ho responia amb un 5-0 i succeïa llavors un intercanvi de colps marcat per l'acord de tots dos equips. Hi havia un nou 6-0 taronja entre Alexander i Torrens, i Mawuli empatava de tres. En eixe moment, les de Rubén Burgos havien agafat la davantera, però Casademont Zaragoza continuava anotant amb facilitat, i no estaven podent estirar el xiclet. Alexander i Fiebich, que amb l'ull morat havia tornat a la pista, completaven un 6-1 de parcial que pujava la màxima de les valencianes fins al moment a 5 punts. Hempe ho deixava en 3 al descans (35-38).

Després del pas pels vestuaris Casademont Zaragoza feia un 6-3 per a empatar el marcador des d'una defensa que va asfixiar a les jugadores taronja. Rubén Burgos demanava temps mort. Atkinson ampliava el seu parcial des del tir lliure i les posava 2 a dalt, però afortunadament apareixia Iagupova amb un 2+1 i Fiebich li agafava el testimoni per a tancar un 7-0 i recuperar el +5. Evans frenava el parcial, però Valencia Basket va continuar colpejant de la mà de Romero i Torrens, que elevaven l'avantatge a 8 punts. Cantero parava el partit. Gran exercici defensiu de les taronja en eixos minuts. Malgrat els intents locals per reduir, un triple d'Alexander sobre la botzina pujava la renda a 9 punts al final del tercer període.

Fingall elevava el matalàs a 10 punts en l'inici de l'últim període. Valencia Basket va desaprofitar algunes oportunitats per a rematar, però la sort no va estar del seu costat. Atkinson va colpejar amb un 2+1, després del qual el pitjor ocorria. Carrera es doblegava el turmell i eixia acompanyada de la pista. Era necessari anotar per a oxigenar. Atkinson va tornar a estrényer. Es posaven a 5. Importants tirs lliures de Romero llavors per a estirar a 7. El marcador a penes es movia en joc, fins que un triple de Iagupova a 1.34 començava a encaminar el triomf retornant el +10. Calia defensar i així ho va fer Valencia Basket. Triomf i tercer títol de lliga.