2024-25

La temporada 2024-25 començava amb un sonor retorn, el de Pedro Martínez com a entrenador de la nau taronja. L'entrenador de Badalona tornava a València Basket 7 anys després, per a posar-se al capdavant del projecte masculí.

Per a esta nova temporada, continuarien dos dels bases de l'anterior, Chris Jones i Stefan Jovic, als quals acompanyaria, ja com a jugador de la primera plantilla, el jove Sergio de Larrea. Les lesions del primer tram van fer possible l'arribada del base croata Goran Filipovic per un mes. En l'escorta, dos incorporacions, l'elèctric Jean Montero, des de República Dominicana, i el xic per a tot des del Senegal, Brancou Badio. En les ales, seguiria en els espanyols Xabi López-Arostegui i el capità Josep Puerto, així com el potent Semi Ojeleye.

El joc interior patiria moltes modificacions. A Jaime Pradilla i Nate Reuvers s'unirien Matt Costello, Ethan Happ i Nate Sestina, creant una bateria d'interiors dinàmica i mòbil. Prompte, una inoportuna lesió al peu de Happ facilitaria l'arribada del ghanés Amida Brimah.

L'equip va començar amb molt bon peu tant en la Lliga Endesa com en la BKT Eurocup, fins i tot sobreposant-se a les estretors d'un calendari que es va saturar a causa de la gran quantitat de partits seguits que va provocar la terrible Dana que va assolar el sud de València. Possiblement, per culpa d'eixe sobreesforç, la Copa del Rei va suposar una garrotada per als taronja, que caurien en quarts davant l'amfitrió Dreamland Gran Canària.

A Europa, l'equip va anar avançant rondes fins a topar-se en semifinals davant el potent Hapoel Tel Aviv, plagat de jugadors EuroLeague. Un tercer partit a tot o res a la Fonteta cauria del costat israelià, posterior guanyador de la competició.

La recta final de la temporada oferia a un València Basket que va lluitar amb determinació per acabar la lliga regular de la Lliga Endesa el més amunt possible, consegüent un segon lloc final amb el qual demostrava el bon estat de forma. De camí, una nova incorporació, la del dominicà Joel Soriano en el lloc de pivot. En quart de final, els taronja van superar al Dreamland Gran Canària 2-0, llevant-se fantasmes del passat. En semifinals, un expert La Laguna Tenerife no va poder fer res davant els taronja, que per la via ràpida, 3-0, es plantarien en la tercera final de Lliga Endesa de la seua història.

 En el PlayOff final, esperava el Real Madrid, esta vegada ja sense el factor camp a favor. Els blancs es van imposar en els dos primers partits a Madrid, en dols marcats pel gran desplaçament taronja a la capital. Un segon partit igualat bé va poder caure del costat valencià, però polèmiques decisions finals van deixar el segon punt en la capital. En el tercer, amb la Fonteta engalanada amb samarretes de “Gràcies Fonteta!”, els taronja van tancar esta positiva temporada en el qual va ser l'últim partit oficial de la instal·lació que va donar recer al València Basket durant 37 temporades. El Roig Arena esperava.