El cor del Roig Arena tomba, a la fi, a Olympiacos com a local (85-84)

València Basket es va buidar per a guanyar per primera vegada com a local al Olympiacos Piraeus per 85-84 i sumar la seua victòria 21 en la EuroLeague en un partit en el qual va lluitar per a no soltar-se del partit quan pitjor pintaven les coses i acabar remuntant en els últims tres minuts. Una recuperació i posterior safata de Key i especialment dos tirs lliures que va haver d'assumir De Larrea per un colp a la mà danyada de Montero en la falta que va decidir el partit, van decantar el partit de costat valencià. El partit va estar igualat durant els primers quinze minuts amb el conjunt grec equilibrant l'encert en el triple del quadre valencià (vam ficar set dels nostres primers nou triples intentats) amb segones opcions després de rebot ofensius i viatges al tir lliure (el Olympiacos Piraeus va llançar 14 tirs lliures en la primera mitat abans que el València Basket anara a la línia de personal per primera vegada en el minut 23 en una diferència que va arribar a ser de 22-1). El retorn a pista de Vezenkov i Ward li va donar al Olympiacos una eficàcia que el quadre taronja no va trobar per a anar-se manant per huit al descans. València Basket va recuperar el comandament en el marcador amb un parcial de 14-3 i un esforç defensiu en el qual va mantindre sense anotar canastres de camp a l'equip grec més de set minuts, anotant només des del tir lliure. Encara que Olympiacos va trobar l'encert dels seus tiradors per a tornar a posar-se per davant en la recta final del tercer quart, València Basket va reaccionar per a ficar el partit atapeït en els últims deu minuts. L'equip taronja va continuar estrenyent arrere però no trobava res en atac en l'inici de l'últim quart, el que li va fer verse set a baix i entrar amb cinc de desavantatge en els últims tres minuts. Però els hòmens de Pedro Martínez no van deixar de lluitar i de creure per a portar el partit a un altre cara o creu, que esta vegada, va eixir de costat taronja.

L'entrenador Pedro Martínez va començar el partit posant en pista d'inici el quintet format per Darius Thompson, Brancou Badio, Josep Puerto, Jaime Pradilla i Neal Sako. Un triple de Puerto en el dia en què es convertia en el jugador taronja amb més partits disputats en l'Eurolliga va ser la nostra primera cistella per a respondre al bon inici ofensiu del millor anotador de la competició, Sasha Vezenkov, encara que una safata i un triple de Brancou van posar per primera vegada per damunt al quadre taronja. Un triple de Reuvers va replicar a una cistella amb addicional de Walkup però Valencia Basket s'havia anat carregant de faltes i cada personal manava a la línia a l'equip grec per a posar el 11-13 després dels primers cinc minuts. Una safata de Moore i una bona circulació que va acabar en un mat de Key es van trobar amb dos triples visitants però Taylor, que tornava de lesió, també va encertar des de darrere de l'arc i Brancou va habilitar a Sako per a una safata que mantenia el xoc apretat. Un triple de Braxton va ser replicat per una safata de Ward però Neal va tornar a convertir sobre la botzina per a deixar-ho en 25-23 al final del primer quart.

Encara que Jones va ficar la primera del segon acte, Thompson va convertir un triple en carrera i encara que Peters li ho va retornar, Pradilla també va encertar des de darrere de l'arc en un inici en el qual el quadre taronja va convertir set dels primers nou triples que va intentar. Montero va retornar la safata de Ward, que va assumir el protagonisme ofensiu del seu equip per a mantindre'l empatat a 33 en arribar a cinc minuts per al descans. Montero va encertar primer des de la mitjana distància i després va habilitar a Sako per a la cistella en la pintura però el conjunt grec anava traient profit del rebot ofensiu per a mantindre's per damunt, el que unit a una pilota interior penjada a Vezenkov portava a Pedro Martínez a parar el partit amb 37-43 a menys de dos minuts per al descans. Neal va convertir baix l’anella després de l'aturada però el Olympiacos atacava amb paciència i intel·ligència per a ampliar el seu avantatge fins als nou punts amb un triple de Dorsey, encara que Thompson també va encertar des de darrere de l'arc, un encert de Ward ho deixava en 42-50 en arribar al descans.

Neal Sako es va fer gran en la pintura per a ficar la primera cistella de la segona meitat i després d'una bona defensa, el capità Puerto va atacar l’anella amb decisió per a l'encert a taula. Una recuperació va permetre al Valencia Basket córrer i Jean Montero va finalitzar la transició amb una cistella amb addicional, el primer tir lliure per als valencians, al pas pel minut 23. Els tirs lliures visitants van tallar el parcial d'eixida en 7-0 amb l'equip taronja ficat en prima en poc més de tres minuts, però un triple de Brancou tornava a empatar el partit i després d'un rebot ofensiu, l'escorta senegalés anotava en la pintura per a tornar a posar per davant al conjunt valencià molts minuts després. Key es va escórrer per la línia de fons per a anotar a taula i Brancou va palmejar dins la fallada d'un company mentre l'equip grec sol anava sumant des del tir lliure de la mà de Ntilikina per al 58-57 en arribar al minut 27. Ward va ficar la primera cistella de camp dels grecs a 2:47 minuts per a acabar el tercer quart però un tir lliure de Larry i un triple de Moore es van trobar amb una cistella sobre la botzina de possessió de Jones i dos triples de Ward i Peters per a mantindre per damunt als visitants. Després d'un temps mort de Pedro Martínez, Pradilla es va fabricar un 2+1 i Moore va anotar xafant la línia de tres, però Walkup sobre la botzina del quart ho deixava en 67-69 amb deu minuts per jugar.

L'equip taronja va començar l'últim quart amb molt bones accions defensives que li permetien recuperar pilotes i no encaixar, però no trobava bones opcions en atac per a anotar i Jones va ficar la primera de l'últim quart després de quasi tres minuts de joc i Fournier ficava un triple per al 67-74. Un triple de Brancou des de la cantonada va trencar amb la sequera taronja i encara que Peters va culminar una molt bona circulació dels grecs, Key es va fabricar un 2+1 abans que Fournier posara el 73-78 amb tres minuts per jugar. Montero va convertir dos tirs lliures i Jones es va deixar un des de la línia de personal encara que Brancou va trobar a Reuvers en la pintura per a la cistella a taula. Després d'una fallada del Olympiacos, l'equip va lluitar com animals el control del rebot defensiu i en la següent acció, una pilota embrollada va acabar amb una falta de tres tirs sobre Jean, que va aprofitar dos per a tornar a empatar el partit a 1:22 minuts del final. Braxton Key va recuperar una pilota, li ho va cedir a Montero i va córrer el camp per a acabar amb la safata que posava una altra vegada a dalt a l'equip taronja dins de l'últim minut. Vezenkov va traure una falta ràpida per a convertir dos tirs lliures que ho empataven a 81 però Jean Montero va anotar xafant la línia de tres i Fournier va ficar un triple per al 83-84 amb 13,7 segons per jugar. Jean va pastar la pilota i va rebre una dura falta sobre la seua mà danyada, la qual cosa el va obligar a sol·licitar el canvi i que entrara De Larrea a prendre la responsabilitat de llançar els tirs lliures, anotant els dos. El tir final de Fournier no va entrar i el resultat va acabar amb triomf taronja per 85-84.

Declaracions post-partit Pedro Martínez

Segurament tot plegat siga una de les victòries més emotives. Primer, la qualitat del rival. El fet que veníem de dos partits perduts a aquesta competició. Un partit contra un rival que hem estat molts minuts per darrere. Hem tingut que fer molts esforços per tornar a entrar al partit, al tercer quart, que ens havien agafat 8 punts a la mitja part. I després també ells han jugat molt bé. Nosaltres hem tingut que fer esforços de molta lluita. Uns 4 rebots ofensius del Papi. Braxton ha estat molt bé en defensa, amb algunes recuperacions de pilota molt bones. Un partit que al final és un cara o creu amb el que altres dies ha sortit creu i avui ha sortit cara. I el fet d'acabar d'esta manera, amb la lesió del Jean Montero, i que sortís el nostre jugador més jove a ficar dos tirs lliures amb moltíssima responsabilitat, però amb moltíssima personalitat. Felicitats a tot l'equip, i particularment a De Larrea per com els ha tingut. És veritat que és un gran llançador de tirs lliures, però al moment no era fàcil, i tampoc ell ha tingut avui un gran protagonisme com per sortir i esperar que ja isc i les fico. La seva personalitat i la seva mentalitat ha sigut molt guanyadora en aquesta acció final. L'equip ha estat increïble, la primera part hem jugat molt bé amb atac, i contra un gran equip estàvem 8 a baix, i la segona part hem estat millor en atac i sobretot hem estat millor en defensa.