Triomf matutí a casa a la part alta de la Liga Endesa (96-79)

Valencia Basket va sumar la seua sisena victòria en la Liga Endesa en emportar-se el duel per la primera plaça davant La Laguna Tenerife per 96-79 en el Roig Arena amb un triomf coral en el qual va destacar especialment un Kameron Taylor imperial (23 punts) i on va saber mantindre's a prop tot i a l'encert en el triple visitant en la primera meitat i va aconseguir portar-li'l quan va imposar el seu ritme i el seu defensa en la segona part. El partit va començar amb alternances, però va ser l'equip visitant va anar manant durant la major part del temps i on va aconseguir obrir una xicoteta distància des del seu encert en el triple (va ficar huit dels primers tretze que intent), encara que Valencia Basket va saber recuperar des d'una millora defensiva per a anar-se perdent per la mínima al descans. Eixa intensitat darrere li va permetre baixar l'encert en el tir exterior de l'equip aurinegre en el tercer quart i va aconseguir imposar el seu ritme per a construir un avantatge que va arribar a ser de dotze punts. Encara que l'equip de Tenerife va traure l'ofici per a agarrar-se al partit i aguantar les dues primeres ocasions en les quals València Basket va voler trencar el partit, els homes de Pedro Martínez van continuar sòlids arrere per a posar el màxim avantatge en els segons finals i acabar tancant la setmana amb una valuosa victòria.

L'entrenador Pedro Martínez va començar el partit posant en pista d'inici el quintet format per Jean Montero, Brancou Badio, Kameron Taylor, Jaime Pradilla i Nate Reuvers. Un encert des de la mitjana distància de Brancou va ser la primera del partit i encara que La Laguna Tenerife va convertir dos triples des de les cantonades, Montero i Reuvers mantenien l'inici equilibrat i Taylor es va fabricar la cistella en la pintura per a tornar a posar per damunt al quadre taronja abans d'un altre triple de Fitipaldo. Brancou se’l va retornar però un 2+1 de Shermadini posava el 12-14 en arribar al minut 4. Costello també va encertar des de darrere de l'arc i Sima va palmejar dins una safata que va escopir el cércol però un triple de Van Beck ho equilibrava de nou i un altre de Giedraitis li retornava l'avantatge al quadre visitant. Un triple de Pradilla va tallar el parcial aurinegre en 0-7 però el conjunt laguner continuava atacant amb paciència i eficàcia per a mantindre's per damunt i arribar a manar per sis amb el seu sisé triple del quart, obra de Giedraitis, encara que un altre de Moore ho deixava en 25-28 al final del primer acte.

El segon quart va començar amb un triple d'Huertas però una anella passada i un encert des de la mitjana distància de Taylor no deixaven pujar més la renda visitant fins que un triple de Doornekamp (el huité de tretze intents per al conjunt aurinegre) col·locava el 29-36 a sis minuts i mig per al descans. Una acció individual de Moore, una bona defensa que va acabar amb La Laguna Tenerife esgotant la possessió seguida d'un triple de Taylor i una altra safata en acció individual de Moore van tornar a equilibrar el partit abans d'un altre triple de Abromaitis, encara que un alley-oop baixat per Sima i Omari atacant l’anella amb força col·locaven breument a dalt al Valencia Basket. El retorn d'Huertas al camp va activar l'ofensiva aurinegra encara que una acció individual de Montero ho deixava en 42-43 en arribar al descans.

La segona meitat va començar amb un encert de Brancou des de la mitjana distància i encara que va realitzar accions de mèrit en defensa, només va poder trobar una acció individual de Taylor en la pintura. Guerra va ficar baix l’anella la primera de La Laguna Tenerife després de quasi tres minuts de joc però Reuvers va convertir una pilota solta en dos punts, Taylor va clavar un triple per a mantindre per damunt al quadre taronja i una assistència de camp a camp que Costello va poder alçar baix l’anella portava a Vidorreta a parar el partit poc després d'arribar a la meitat del tercer quart. Tot i l'aturada, la pressió taronja va provocar una pèrdua que Montero va rendibilitzar en dos punts abans que Shermadini amb un poc de fortuna posara el 55-49. Però el ritme taronja permetia anotar a Montero i Moore per a mantindre estabilitzada la renda valenciana fins a un triple de Jaime Fernández, encara que Sako va convertir en la pintura i Jean Montero es va traure de la cistella un 2+1 per a posar l'avantatge per primera vegada en la desena. Brancou des de la mitjana distància va posar una nova màxima encara que La Laguna Tenerife va traure l'ofici per a encadenar dues accions positives per a deixar-ho amb 66-58 amb deu minuts per jugar.

Encara que l'últim acte va començar amb un triple de Giedraitis que retallava a cinc, Taylor va tallar el parcial visitant en 0-7 i Nate Reuvers va encadenar un triple, un tap i una cistella des de la mitjana distància per a tornar a estirar l'avantatge valencià. Però La Laguna Tenerife es negava a soltar-se del partit amb els triples de Giedraitis i Guerra posava el 75-70 abans d'un triple de Taylor i una safata de Sima, encara que Huertas ficava el partit amb huit d'avantatge per a l'equip taronja en entrar en els últims cinc minuts. Moore va aconseguir quedar-se sol baix l’anella amb una finta, Giedraitis es va deixar un des del tir lliure però Reuvers i Montero no ho van fer per a tornar a estirar l'avantatge taronja en entrar en els últims tres minuts. La defensa valenciana no va alçar el peu de l'accelerador i Kameron Taylor va fer una altra aparició per a fer més gran la ferida, que va arribar a ser de 17 punts perquè el partit acabara amb el resultat de 96-79.

Declaraciones post-partit Pedro Martínez

En la primera part de La Laguna Tenerife hi ha molt mèrit seu, segur. Ells juguen a això, i són boníssims fent això. S’han passat molt bé la pilota, tenen la seua tàctica, tot i que la saps, és molt difícil d'aturar, i per tant, això és mèrit seu. Però també hem de ser capaços de valorar positivament que hem ajustat millor en la segona part, però segurament ja estaven una mica més cansats que al principi, o sigui que crec que al final són vassos comunicants i les dues coses passen. Per mi, honor a Tenerife, i m'encanta com juguen, m'encanta el treball que fan, tinc admiració per molts jugadors del Tenerife, especialment per un, com tot el món sap, però per tots, i per l'staff tècnic que tenen, perquè juguen sensacional, ja fa molt de temps, ho saps, saps coses i t'ho castiguen igual. És un equip sensacional, i estic molt content d'haver guanyat hui a un grandíssim equip que està fent una grandíssima temporada, a Europa estan imbatuts, a l'ACB només han perdut avui dos partits, però abans del partit jo mirava com juguen i dic serà molt difícil de guanyar a un excel·lent equip. Acabar bé en la segona parte també t’ho dona la dinàmica, en el sentit que quan vas guanyant tens millors sensacions i et surt l'energia/adrenalina, et surt més. Quan vas perdent tens pitjors sensacions, sembla que et pesen més les cames, sembla que saltes menys en el rebot, i després tampoc podem oblidar l'energia que ens dona el Roig Arena en els moments de cansament, que segurament també són vasos comunicants. L'energia que ens dona el Roig Arena també se la treu un poc al rival, al vore que estem allà, afició i equip, allà, vinga, vinga, picant la pedra, en este sentit també és positiu.