Valencia Basket alça la seua quarta LF Endesa seguida en el Roig Arena (68-67)

Valencia Basket fa història alçant el seu quart títol seguit de Lliga Femenina Endesa, el primer en el Roig Arena des de la seua estrena. El conjunt taronja va saber patir en un partit en el qual li va faltar encert per moments, per a donar-li la volta en l'últim quart i tombar a Casademont Zaragoza en el segon partit, posant el 2-0 en la final, per a proclamar-se campió de lliga. Yvonne Anderson, Leo Fiebich i Leticia Romero van liderar a l'equip cap a la victòria. Raquel Carrera va ser anomenada MVP. Este equip torna fer història amb el seu 11é títol en sis anys, mantenint un bloc de jugadores i cos tècnic. Llegenda.

L'equip va eixir a pista amb Yvonne Anderson, Elena Buenavida, Leo Fiebich, Raquel Carrera i Awa Fam. Casademont Zaragoza començava endollat amb dos triples consecutius, que responia Valencia Basket amb un parcial de 8-0 per a estrenar-se. Encara que l'encert exterior era baix, les jugadores van trobar bons punts sota el cércol. No obstant això, elles estaven anotant amb facilitat i Rubén Burgos ho parava per a ajustar en defensa amb el -3 en el marcador. L'equip responia amb un 5-1, però no evitava que Casademont Zaragoza posara 4 de diferència al final del primer quart.

Valencia Basket necessitava més espurna en tots dos costats de la pista. El cércol el veia xicotet i les visitants continuaven agafant distància, eixint amb un 1-4 per a posar un +7. Per fi, Fam endollava el primer triple per a les taronja per a trencar-ho i desembossar. Fiebich tancava el 5-0. Encara que Oma ficava de tres a continuació, una canastra fàcil d'Anderson provocava el temps mort d'Arnau Ferreres. Les taronjas van continuar responent colps, no sense dificultat, d'un Casademont Zaragoza que no baixava en encert. Rubén Burgos demanava temps mort amb el -5 i menys d'un minut per al descans. Romero anotava per a reduir a 3 la distància al descans (33-36).

Valencia Basket eixia molt actiu en defensa, però no es va veure reflectit en atac. A una canastra d'Anderson li seguia un 0-6 visitant, que pujava a 7 la diferència. L'encert en el triple estava resultant diferencial. Les taronges sumaven de dues en dues i elles de tres en tres. Oma elevava la distància a 8 punts i Anderson i Romero reduïen a 4. No obstant això, estava costant un món. Casademont Zaragoza recuperava el +8 i Rubén Burgos demanava temps mort. Bella col·locava el seu matalàs en 10 punts. Apareixien llavors Romero i Fiebich amb un 7-0 que ajustava el marcador i provocava el temps mort visitant. Elles no anotaven i Romero empatava el partit amb un inversemblant triple sobre la botzina de possessió. Pueyo anotava dos tirs lliures per a tancar el quart.

En l'últim quart la tensió es palpava en l'ambient. Hi havia un intercanvi de colps amb màxima igualtat en el marcador. A 5 minuts del final hi havia taules en el partit. Oma anotava de dos per a les seues i, encara que Valencia Basket va tindre problemes per a anotar, la bona defensa li va permetre tindre noves oportunitats, que Fiebich no va desaprofitar des del triple per a posar +1. No obstant això, Ortiz també responia de tres. Rubén ho parava amb el -2 a 2.39. Romero va empatar de nou el partit. Canastra de Oma i triple de Fam. Temps mort visitant a 1.06 amb +1 local. De nou, apareixia Oma. Temps mort local amb el +1 visitant a 45.6 segons. Fiebich fallava dos tirs seguits. Saragossa no anotava i quedava 12.4 segons per a Valencia Basket. Anderson anotava sobre la botzina. Campiones de lliga.