Segura i Contell compleixen els somnis de L’Alqueria del Basket

L’Alqueria del Basket no és només una instal·lació en les quals els equips de pedrera del València Basket entrenen i juguen cada dia. L’Alqueria del Basket és molt més. Centenars de xiquets travessen el seu llindar amb desenes de somnis, passant per la pista central de la instal·lació per a veure la llarga llista de jugadors al Mur dels Somnis que van complir els seus. Molts d'ells van debutar amb el primer equip masculí del Valencia Basket i van seguir la seua carrera per altres camins. Uns altres van continuar complint somnis amb la camiseta taronja alçant títols com Víctor Luengo o Víctor Claver. Lorena Segura i Claudia Contell, primeres dones a inscriure el seu nom en aquesta llista, són un exemple més que els somnis es compleixen i que van molt més allà del Mur dels Somnis.

Totes dues jugadores van ser partícips del primer títol nacional de la història de la secció femenina del club amb la consecució de la Supercopa LF Endesa al setembre. La setmana passada, l'equip femení va alçar també la SuperCup Women. Un partit en el qual Contell no va arribar a jugar, però va formar part de la plantilla que es va presentar a la Fonteta en la gran final. El mateix que li va ocórrer a Segura en el títol de l'Eurocup Women que, si bé va sumar a l'equip en altres fases de la competició, no va arribar a jugar en la pròpia final. Ambdues ja han estrenat el seu palmarés i, a més, de taronja.

Els primers passos de Contell i Segura al Valencia Basket es remunten a abans de L’Alqueria del Basket. La base recorda “aqueixos anys a Malva-rosa al principi. Haver d'agafar la pilota, anar a tirar i esperar que algun equip acabara per a poder posar-te tu”. Segura coincideix i assegura que “el primer dia que vaig entrar a L’Alqueria i vaig veure totes aquestes pistes va ser bastant impressionant”. Contell, de 17 anys, ha gaudit més temps de la instal·lació en la seua etapa formativa. “Vaig tindre la sort de jugar un Campionat d'Espanya ací. Viure-ho tot amb la teua gent i gaudir-ho amb la teua família no t'ho pot donar qualsevol lloc”.

Quan el primer equip es veia lluny, Segura es fixava en jugadores amb les quals ara comparteix vestuari: “Des de molt xicoteta Anna Gómez en ser valenciana la tenia com a referent. Una mica més major veia en la selecció a Laura Gil, Queralt Casas i Cristina Ouviña. És una sort i em sent molt privilegiada de poder compartir pista amb elles. Les veies i deies: tant de bo algun dia arribar on estan elles. Ho deies una mica com un somni i tampoc eres conscient que podia fer-se realitat. Al final el Valencia Basket i L’Alqueria han fet que aqueixos somnis es puguen complir”.

Contell i Segura han complit eixos somnis. No sols el de debutar amb el primer equip sinó, també, alçar títols amb ell de manera activa. Un fet que, sens dubte, fa créixer el nombre de referents femenines en L’Alqueria. “Que hi haja xiquets, que abans no passava, que vulguen ser com a xiques com nosaltres és un orgull també”, assegura Contell.

Tota una vida al Valencia Basket dóna per a molts moments feliços, però Segura “potser ara perquè ho tinc més recent em quedaria amb el títol de la Supercopa perquè després d'haver treballat tants anys, i aquest estiu per exemple que ha sigut molt exigent, em va fer molt feliç i va ser com un premi a tot l'esforç”. Contell, per part seua, té “records de quedar dues vegades tercera d'Espanya en el mateix any, que va ser una passada, però crec que el màxim amb el que em quede és poder debutar amb el primer equip en Eurocup”. A més de la Supercopa d'Espanya: “Ser partícip d'una cosa així és un orgull”.

Segura i Contell tenen un missatge per als jugadors de L’Alqueria, que ara veuen en elles el somni ‘inassolible’ que elles mateixes van tindre: “Que gaudisquen, perquè si has gaudit en el camí i has fet les coses bé, això és l'important. Que vegen que nosaltres hem estat en categories inferiors com ells i que es pot aconseguir”, indica Segura. Contell afig que “continuen treballant. És el més important. Sempre tindràs pedres en el camí, però que això no t'impedisca continuar treballant i donar-ho tot”.